L’any 965, en un document del cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès surt esmentat per primera vegada el nom de Plegamans.
El primer senyor del que es té constància fou Guadall Gilabert de Plegamans a l’any 1122, per jurisdicció del comte.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 25 focs.
L’any 1371, Pere de Citrà comprà la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-solità.
L’any 1427, el rei Alfons “el Magnànim” incorporà aquesta jurisdicció a la Corona.
L’any 1441, es concedeix la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, conseller de Barcelona. El rei Alfons V autoritzà a refer el castell i elevar la seva categoria a castell termenat.
L’any 1472, Joan II desposseí de la jurisdicció a Antoni de Vilatorta, acusat de rebel•lió, passà a Francesc Burgués, dos anys més tard, Antoni la tornà a recuperar en acollir-se a un indult.
Fins l’any 1600, consten com a senyors del castell, primer la família Gualbes i després la Clariana, aquesta darrera obtindria el títol de comtes de Plegamans l’any 1963.
Al segle XVII, pertany al marquès de Sentmenat, l’any 1931 es desprèn de les possessions de Plegamans, llavors el va adquirir el Sr. Joan Casajoana.
Al segle XVIII, l’edifici va deixar de ser residència senyorial, per convertir-se en estatge d’agricultors.
Pels volts de 1969 quedà deshabitat i es va anar degradant, sofrí el robatori de diverses finestres de tipus gòtic.
L’any 1987, l’ajuntament demana la titularitat del castell a la conselleria de Justícia i comença les obres de restauració l’any 1988, finalitzant l’any 1995, aquestes foren dirigides per l’arquitecte Marià Serrano-Codina, donant-li al castell l’aspecte actual.
Actualment, el castell és seu de l’Escola Municipal de Música i de l’Arxiu-Museu de la Fundació Folch i Torres que es troba a la primera planta.
Aquest castell es pot visitar, per més informació es pot trucar al (93)864.43.59.
