Castell d'Arraona

La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1049, quan Bernat Amat el lliurà junt amb la parròquia de Sant Feliu d’Arraona a Ramon Seniofred, que el tindria en qualitat de castlà.
L’any 1054, Bernat Amat el va vendre a Guillem Bernat i Ermengardis, posteriorment aquests li encomanaren a Bernat Amat de Rubí aquest castell, donant-li en feu la terra.
En una escriptura de compra feta l’any 1054, ens diu que els seus límits eren:
- A l’est, els termes de Sentmenat i Polinyà.
- A l’oest, el Riusec i el terme de Sant Quirze.
- Al sud, Santiga i Barberà.
- Al nord, Sant Vicenç de Jonqueres.
L’any 1062, els conjugues confiaren aquest castell a Arbert Bernat.
L’any 1089 ja era mort Guillem Bernat, senyor d’Arraona, el va succeí el seu fill Pere Guillem, posteriorment, l’any 1101, ell i el seu germà, Ramon Guillem, amb les respectives mullers, empenyoraren aquest castell per 40 lliures d’argent a Ricard Guillem.
L’any 1112, Ricard Guillem vengué el castell i l’església de Sant Salvador al bisbe de Barcelona, Ramon; un any més tard, el vengué a Ricard Guillem i a la seva dona, Ermessendis, per 60 lliures d’argent, en aquesta època Arbert Bernat era el castlà major.
L’any 1159, Ramon Guillem d’Òdena comprà el castell. El succeí la seva filla, Elisenda d’Alcarràs, dona de Guillem Ramon d’Alcarràs, finà l’any 1205.
Després de la família d’Òdena, els succeí els Montcada, en aquesta època les terres d’Arraona es repartien entre tres famílies, els Montcada, els Jorba i els Sentmenat, i això es coneixia com els Tres Senyors de la Vila de Sabadell, on segurament els Montcada tenien la senyoria i les altres dues devien ser feudatàries.
L’any 1192, el castlà era Bernat de Baiona.
Els Jorba van ser substituïts pels Cardona abans de l’any 1237; l’any 1274, el rei Jaume I li embargà els honors i feus al vescomte Ramon Folch de Cardona per no haver-lo ajudat en la guerra contra els sarraïns.
Al segle XIII, després dels Baiona, la castlania passà als Maçanet i després als Rosanes.
L’any 1291, Guillema de Montcada es casà amb l’infant Pere, aquest castell es trobava dintre del seu patrimoni.
L’any 1366, Roger Bernat II de Foix vengué aquest castell que es trobava en un estat ruïnós a la reina Elionor de Sicília, muller de Pere “el Cerimoniós”, per la quantitat de 154.000 sous barcelonesos.
L’any 1370, la reina cedí Sabadell i Arraona al seu marit, i ell li lliurava el castell de Sant Martí Sarroca.
L’any 1381, el rei vengué al seu fill l’infant Martí, Arraona i Sabadell a carta de gràcia; deu anys més tard, aquest també s’ho vengué a carta de gràcia, a la ciutat de Barcelona.
L’any 1402, Joan de Togores era el castlà major, tenia tres sots-castlans, un d’ells era Ramon Sentmenat de Campsentelles; quan morí Joan de Togores l’any 1410, la castlania passà als Rosanes.
L’any 1474, el rei Ferran li donà aquest indret a la seva muller, la reina Isabel “la Catòlica”.
L’any 1599, n’era castlà el noble Bernat-Galceran de Pinós.