Castells Medievals

També es conegut amb el nom de “castell de la Popa”, degut a la seva forma de vaixell.
Una de les primeres referències és de l’any 1107, quan Guillem Ramon d’Òdena n’era senyor i testà a favor d’Arnau i Ponç.
L’any 1183, Bernat de Castellcir compareix com a testimoni d’una escriptura.
L’any 1269, el castell pertanyia al convent de Santa Maria de l’Estany.
L’any 1291, Roger de “Castro ciro”, fill de Bernat i d’Elisendis, prestà homenatge a l’abat Jaume, pel castell i termes.
L’any 1294, n’eren senyors Roger i Gilabert de Castellcir.
Roger de Castellcir lluità per Guillema de Montcada contra Guillem de Malla, partidari del bisbe de Vic, això va fer que Jaume II anés contra els Castellcir i deixés el castell malmès, ja que va fer enderrocar la torre.
L’any 1299, Gilabert fou excomunicat per homicidi sacríleg, ja que va matar un canonge i un clergue de Vic.
L’any 1300, Roger i Gilabert el van reconstruir.
L’any 1349, la jurisdicció del castell fou presa a Gilabert de Castellcir.
L’any 1363, el rei vengué, a carta de gràcia, per 3.000 sous barcelonesos, els mer i mixt imperis, tota la jurisdicció, alta i baixa, civil i criminal d’aquest castell, al cavaller Gilabert de Centelles –conseller i majordom del rei-.
En el fogatjament de 1365-1370 ja consta com a propietat dels Bell-lloc, amb 17 focs.
L’any 1383, el posseïa l’infant Joan que el va vendre per 3.000 sous a Ramon de Planella, un any més tard figura com a senyor del castell, Bernat de Planella.
L’any 1411, n’era senyor, Gispert de Planella, casat amb Joana, filla de Gilabert de Vilanova, senyor d’Esparreguera.
L’any 1439, n’era senyora Isabel de Planella.
L’any 1464, Joan II concedí el castell a Crisògon de Centelles, a causa de que Pere de Planella s’havia rebel•lat en contra.
L’any 1599, Felip II adjudicà a Joan Francesc de Planella tota la jurisdicció civil i criminal, aquest llinatge el mantingué fins al segle XIX, posteriorment passés als Amat, Carcer i més tard als Vilallonga.