Castell de Lliçà

La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1094, quan Albert Bernat llegà el “castell de Liciano” al seu fill Bernat Albert, casat amb Eyculina.
L’any 1109, Bernat Albert el llegà al seu fill Ponç, l’any 1158, aquest encomanà el castell al seu germà, i li donà en feu la meitat de tot l’alou circumdant.
L’any 1167, Ramon de Subirats, casat amb Adelaida, deixà en testament que si el seu fill Ramon moria sense fills, heretés la seva filla Ermessendi.
L’any 1184, el seu fill, Ramon de Subirats, donà tots els drets del castell a la seva mare Adelaida per 200 morabetins que ell li devia.
L’any 1185, Adelaida de Subirats llegà el castell al seu fill Ramon de Subirats, que el vengué a Guillem Ramon de Montcada l’any 1209.
L’any 1321, el rei Jaume manà al veguer de Barcelona que defensés al senyor del castell Jaume de Fonts, aquest al morir, llegà el castell a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, aquesta el va vendre a Francesc de Vallgornera –senyor del castell d’Anglès- per 61.000 sous l’any 1337. Aquest donà el castell i altres propietats com a dot a la seva germana Blanca per poder maridar-se amb Bernat de Vilademany, aquest el rebria l’any 1344.
L’any 1381, l’infant Joan vengué tota la jurisdicció a Ramon Llull, pel mateix preu que l’infant donà a Bernat de Vilademany.