Castells Medievals

Apareix documentat per primer cop l’any 1025, es creu que fou aixecat d’entre runes ibèriques i romanes. En els seus inicis el senyor del castell n’era Gombau de Besora com a feudatari dels comtes de Barcelona.
L’any 1052 estava en mans de Guiribert que va jurar fidelitat als comtes de Barcelona.
Entre l’any 1070 i 1111 n’eren senyors els vescomtes de Barcelona, més tard varen ser els Castellvell -els castlans n’eren els Far-.
L’any 1126, Guillem Ramon de Castellvell, fill d’Ermessenda, jurà fidelitat als comtes de Barcelona pel castell del Far, d’Òdena, Portons i Benlliure.
L’any 1172 surt documentat en el testament de Guillem de Bell-lloc, el qual llegava aquest junt amb altres castells al seu fill. Més tard apareix un nou llinatge anomenat Far o Desfar. Al darrer terç del segle XII quan pertanyia a aquest llinatge, van haver-hi molt males relacions amb l’església, això va fer que les esglésies de Llinars, Collsabadell i Sanata fossin transferides a la seu de Barcelona, per intervenció directa del Papa.
A finals del segle XIII, Riambau de Far el va vendre a Bernat de Centelles, el castell va estar en les seves mans poc temps ja que l’any 1336, Sibil•la de Far, filla de Riambau i casada amb Romeu de Corbera, va fer construir una nova capella dedicada a la Verge Maria.
Amb el llinatge dels Corbera es van aixecar en el terme unes forques autoritzades pel rei Pere “el Cerimoniós”, però cap el 1350 el mateix sobirà ordenà treure-les a instància dels consellers i prohoms barcelonins.
Durant el segle XV, els Corbera abandonaren el castell per anà a Llinars, al pla.
El llinatge Corbera perdurà en el castell fins l’any 1448 quan un terratrèmol va destruir aquesta fortalesa. El senyor va demanar als llinarsencs que l’ajudessin a construir un castell nou, a canvi ell els disculparia de pagar durant dues generacions el tribut anomenat d’obres del castell. La pagesia hi va aportar mil lliures.