Castell de Bell-lloc

La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1073.
L’any 1117, Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda donen la senyoria del castell al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona.
L’any 1123, en el testament sacramental d’Udalard, figura una clàusula de donació d’aquest castell al seu nebot Pere de Gallifa.
L’any 1131, n’era castlà en Pere Bertran de Bell-lloc.
L’any 1172, Sança de Bell-lloc, germana de Guillem, declara posseir en el seu testament els castells de Bell-lloc, el Far, Foix, Font-rubí, Mata, Montbui, Montornès, la Roca, Subirats i Tagamanent.
La capella de Sant Pere, del castell de Bell-lloc, es documenta a principis del segle XII.
L’any 1243, n’era castlà Guillem de Bell-lloc, descendent de Pere Bertran.
Diversos personatges de cognom Bell-lloc figuren en la primera meitat del segle XIII; Bertran fou majordom del rei Pere  “el Catòlic”.
L’any 1278, Arnau des Bosc hostilitzava els homes de Bell-lloc.
L’any 1314, Simó de Bell-lloc, recuperà de la comunitat de Sant Pau del Camp, de Barcelona, la propietat del castell, passant a ser el senyor del castell, no castlà, com els seus antecessors, posteriorment ho permutà per la casa forta d’Espiell, un molí i una quantitat de diners.
La senyoria de Bell-lloc, la heretà el seu fill, Pere de Bell-lloc i de Timor, aquest llegà 110 sous barcelonesos a la capella de Sant Pere, per un retaule.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 25 focs.
El castell fou destruït l’any 1460, durant la guerra del remences.
A principis del segle XVI, Pere de Bell-lloc, senyor d’aquest castell, costejà el retaule de l’altar major de la capella.
L’any 1576, n’era senyor Bernat de Bell-lloc.
L’any 1704, Ramon de Bell-lloc i de Macip (primer comte de Bell-lloc), començà la reedificació de l’antiga torre de l’homenatge del castell, convertint-la en capella de sant Pau, acabada l’any 1706.
L’any 1808, durant la guerra del Francès, els napoleònics saquejaren i cremaren el castell.
Aquest castell va pertànyer a la família Bell-lloc fins l’any 1944.
Posteriorment passà a la Caixa d’Estalvis de Catalunya.