Castell de La Roca

Apareix documentat per primer cop l’any 986.
L’any 1023 n’era propietari Arnau Mir per encarrec del comte de Barcelona ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem.
Al segle XII, el casament entre Sança, señora de la Roca i Guillem de Bell-lloc, permet el pas al llinatge dels Bell-lloc.
L’any 1276, n’era propietari Berenguer de Sant Lleïr i el 1283 el tenia Ramon de Cabrera, aquest el va vendre a Pere Marquès, notari reial, el 1287. A la mort d’aquest fou succeït pel seu fill Pere Arnau Marquès l’any 1374.
L’any 1405, va ser venut a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí, aquest llinatge el va mantenir fins a principis del segle XVIII, durant aquests segles es van fer algunes modificacions en el castell, tot i que va ser destruït a la meitat del segle XVII.
Al segle XVIII passà a mans dels Senmenat, que el van cedir a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar, més tard, a conseqüència de la desamortització de Mendizàbal, va passà a la familia Alomari, l’any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén que el va restaurar l’any 1952.