Castell de Fluvià

També se’l coneix com la domus de Palau, dita així per estar establerta aquesta família l’any 1154, també com casa de sant Cebrià, degut a la capella que hi ha dedicada a aquest sant.
La família Palau, era noble i poderosa, tenia dret de fàbrega, limitada a l’ús dels homes propis de remença de la casa alouera.
Estava dins del terme de Montclús, però, presidia la quadra de Campins, això provocà algun conflicte sobre jurisdiccions que es va resoldre amb un conveni l’any 1345 entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor del castell de Montclús i Pere de Palau, senyor de la quadra de Campins. El pacte constava en que els vassalls de la casa de Campins tenien que prestar jurament i homenatge al baró de Montclús, però no tenien que fer les servituds.
Quan finà en Pere de Palau l’any 1360, el succeí la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes.
L’any 1373 heretà la seva filla Grahida, casada amb Antoni de Torrelles, senyor de la quadra de Torrelles al Llobregat. El succeí la seva filla Agnès, casada amb Joan de Fluvià.
El llinatge dels Fluvià perdurà fins al segle XIX, després passà a la família Adroher.
L’any 1936, la tomba de sant Cebrià fou destruïda.
Actualment està habilitada com a casa de colònies.