Enderrocat.
El turó del Tagamanent va ser un lloc estratègic ja que es trobava entre el comtat d’Ausona i de Barcelona.
La referència més antiga data de l’any 945, en aquesta època constava com un castell ausonenc.
L’any 990, el comte i marquès Borrell II, va vendre un alou en el terme de Tagamanent a Audesind.
Entre els anys 1035 i 1076, el vescomte Ramon –fill de Guisla- jurà vassallatge al comte Ramon Berenguer I pels castells de Gironella, Farners, Castelltallat i Tagamanent. En aquesta època el castlà n’era Ramon Bremon, potser, aquest fos el senyor del castell de Taradell.
L’any 1075, el vescomte Ramon i la seva muller Ermessenda, enfeudaren el castell a Arnau Guifré, prometent-li una cavalleria de terra i la tercera part dels delmes de l’església de Tagamanent, a canvi, Arnau Guifré retornà la terra del castell de Calonge a la Segarra als vescomtes.
L’any 1086, el vescomte Ramon feu testament on cedia els seus castells a la seva muller Ermessenda i al seu germà Folc.
L’any 1231, Jaume I empenyorà a Ramon Folc de Cardona, pel deute de 2.500 morabatins i l’any 1268, el propi rei li reclamà la potestat.
L’any 1269, el rei recobrà la total potestat i domini al donar 15.000 sous al vescomte de Cardona. En aquest moment el castell es considerava indistintament de la vegueria ausonenca com de la vallesana, no va ser fins a meitat del segle XIV que es va considerar exclusivament de la vegueria vallesana.
L’any 1382, el rei Pere “el Cerimoniós” va vendre el castell a Berenguer d’Hostalric.
L’any 1463, el castell era custodiat pel batlle i altres pagesos del terme que en una revolta expugnaren als remences i agafant presoners a dos dels principals valedors del cabdill Bernat Guillem d’Altarriba.
Els castlans d’aquest castell foren cronològicament els Bremon, Guifré, Tagamanent, Manlleu i Brull.