Castells Medievals

També és conegut com castell de Montornès. La primera referència documental data de l’any 1108, és el testament sacramental de Bernat Ramon, casat amb Guila en el que surt anomenat com “castrum de monte tornoso”.
L’any 1157 quan finà Pere de Montornès, llegà al seu germà Guillem el castell de Montornès, amb els seus feus i honors.
L’any 1172, el testament de Guillem de Bell-lloc demostra posseir els castells de Montornès, Bell-lloc, la Roca, Far, Mataró, Montbui, Tagamanent, Foix, Font-Rubí i Subirats.
L’any 1189, Guillem de Sant Martí en el seu testament concedeix a Guillem Ramon la defensa del castell.
L’any 1293, Berenguer d’Entença va vendre el castell a Guillema de Montcada, sota la fórmula jurídica de carta de gràcia, més tard el va recuperar pagant-li 30.000 sous barcelonesos.
L’any 1372, n’era senyor en Pericó de Montornès.
L’any 1396, es queixaren els vassalls per les vexacions que rebien de Pere de Montornès.
L’any 1448, va estar afectat pel terratrèmol.
Al segle XV, els Ermengol entroncaren amb els Montornès.
A començaments de l’any 1485, els remençes comandats per Pere Joan Sala s’hi fortificaren en el castell, el veguer de Barcelona tractà de castigar-los, però sortí mal parat.
Els termes que depenien d’aquest castell eren Vallromanes, Alella i Montornès.